La foscor inunda la teva tomba
Absents llums somnien per tu,
Només una claror, llunyana
Rere un arbre d'arrel profunda
Mostra el llevant...

Vespre

El dia acaba marcant el camí,

la nit comença tranquil·lament.

Vells esperits udolen cercant

el vell estigi qui lentament

s’atraca.

L’ombra s’obre camí,

claror apagant-se,

Sempre quedarà la teva llum!

Buit

Apujant l'escala del no-res
Quan la foscor abissal t'envolta
Concupiscentment.
El vent canta,
Sota tons peus,
El riu etern flueix
Vision d'ahir i de demà
dolen...
Vivint sense entendre.

Flames

La flama mostra el camí
Lluint dins l'obscuretat,
Volant sota estels,
Sentint la teva calor,
Llunyana, propera alhora!

Calà ton foc al meu camí
Ans no féu foguera!
Allibera't!!!
Troba!!!
Crits que oí!

La claror llunyana, continua
Dins el desert,
Guiant el rumb enlloc.

Cendres

Plou sobre les cendres,
Mentre el foc mor!
Rauxa afablida,
Sequera!

Alba

Descordant l’esquena a la matinada

Claror cegadora, evoca fangs

Oblidats dins la plana existència.

Buit camí de dolçor estimada

però perduda dins la boira.

Aigua infinita, cerca l’eternitat.

Moments d’esplendor, recordant

la fragilitat de l’alba.

Tendresa que es cerca, creient

trobar el tot i el res.

La música de les esferes

Cerques la música,

els acords de la boira

del fluir del vent.

La nissaga te mou,

rere cançons de l’avior,

Fang que fou teu

en un alè de foc

que se n’anà.

Camins fas sense

sentit,-O tal volta, sia que si!

Sota els estels fas

mil sonets allà

on el so i la paraula

no són.

Resta l’harmonia de les

esferes!

Avui t'he vist!

Avui t'he vist!
Rere l'abisme
d'una mirada perduda,
Rere un somriure casual,
En una creuada de mirades!
En totes,
En cap.

Mare Mar

Mar, vella i antiga,

voldria fondre'm

amb tu!

La teva aigua

amari la meva ànima,

i corri per les meves venes.

Neteja'm amb la teva sal,

dona'm la blavor del cel,

Força per tornar a nèixer.

Ompl el meu esperit,

lleva'm les pors,

les desil·lusions!

Fes-me nou,

mare!

Cercant el teu nom

Per les polsegueres de la vida,

Vivint en tu,

Sense viure en mi,

Cerc el teu nom.

Rere cada estel lluint,

Cada onada de la mar,

El toc suau del vent,

Duen la teva essència.

Mil portes he tocat,

Unes obertes,

Altres tancades.

Coses que començaren,

i moriren.

Perseguint la teva ombra,

Fugissera il·lusió de la matinada,

Dins el viatge del dia a dia.

Desterrat del meu ésser,

Esperant fondre'm amb el teu

Dins el fang de la incertesa!

Solitud!

Embat

Mirant al blau infinit,

cara a l'embat,

suau i humit de la mar.

Brisa que acarona mon cor,

que em duu records dolços

d'un amor.

Memòries dolces

fruïren en suau

pluja, sobre un esperit erm.

Ara el vent te'n duu,

lluny...

He de deixar-te partir,

en llibertat.

Romanc aquí a la vora,

del gran blau,

dins la solitud

de la nit de la incertesa!

l'Andana

Assegut al banc de l'andana

de l'estació de la vida,

mirant al vagó buit

a la via morta.

Camins que es varen obrir

amb força i ràbia,

de llum i vida,

tancats!.

Abraçades d'un amor,

separat per les onades

de la mar,

que ja mai fruiran.

Guardant als que es

cerquen sota la celístia

i mai es trobaran,

sota els efluvis de Baco.

Romanc ací,

esperant vagons que mai

partiran.

Només, certa i llunyana,

la nit llarga

del Destí!.

(Foto: www.tmb.cat)

Rauxa!

Lentament els dies passen,
el sol lluu en les aigües brillant,
cauen les fulles del arbres
i arriben les suaus foscors
de les tardes d'hivern.

Subtilment les llàgrimes
cauen per les galtes,
enyorant el que pogué ser
i no és...

Rabiosament les ànimes
es rebel·len contra les adversitats,
lluitant sense esperança,
sense veure un llum...

Suaument cau el degotall
del temps,
pols, vent, somni,cendra....
Només l'avui rau,
el demà no sap...
Només el foc queda.

(Imatge:http://www.johncristea.ro)